La llei d’habitatge, aprovada el 24 de maig de 2023, recull en el seu preàmbul el que diu l’article 47 de la Constitució espanyola:

“Todos los españoles tienen derecho a disfrutar de una vivienda digna y adecuada. Los poderes públicos promoverán las condiciones necesarias y establecerán las normas pertinentes para hacer efectivo este derecho, regulando la utilización del suelo de acuerdo con el interés general para impedir la especulación”

Entre d’altres mesures, la llei introdueix la limitació dels lloguers en les zones de mercat residencial tensionat i, recordem, Montgat ja es troba quali cada com a zona d’àrea  tensionada gràcies a la iniciativa impulsada per Montgat En Comú Podem i ERC al mandat anterior.

Serveixi això per contextualitzar les següents dades al nostre poble:

• El lloguer mitjà al nostre municipi és de 1.084 €, segons les últimes dades.
• Montgat és el 16è poble més car de Catalunya en el preu de lloguer.
• El salari mínim interprofessional, tot i amb la pujada dels últims anys, és de 1.080 €.
• La renda mitja de Montgat és de 20.234 €, la qual cosa signi ca que els montgatins/es han de destinar el 72% de la seva renda a pagar el lloguer.

Aquestes dades són una salvatjada econòmica, social i cultural que expulsa i empobreix als nostres veïns i veïnes.

La despesa d’habitatge constitueix la causa més important d’empobriment de la població. Això, lluny de revertir-se, s’està agreujant, atès que el cost de l’accés a l’habitatge  s’incrementa a molt més ritme que les rendes del treball.

L’esmentada nova llei d’habitatge és sens dubte un bon punt de partida per canviar el paradigma de com hem entès l’habitatge durant tot aquest temps al nostre país. S’ha considerat  sempre com un bé de mercat, en comptes de considerar-ho un dret constitucional. Això ha estat així històricament. No en va, al nostre país i, a Montgat particularment, s’han  construït molts habitatges públics (Pla de Montgat, Turó del Sastre) que finalment han estat privatitzats, exceptuant els dos últims edi cis de 72 i 58 habitatges que es construiran al Turó del Sastre i que seran de lloguer, un profund error en la concepció de la política d’habitatge, cedint terreny públic a la propietat privada.

Amb aquest panorama, i pràcticament sense sòl públic per poder desenvolupar una política d’habitatge en règim de lloguer que reverteixi aquesta situació i amb els mitjans de què  disposem actualment, a Montgat En Comú Podem entenem que el que toca és ampliar el parc públic d’habitatge que avui dia és de 3 pisos (tots en l’antiga Farggi, Paradís de la Mar), i no per fer el conveni de cessió de la gestió que es va fer des dels partits de l’actual equip de govern (PSC,SOM, JUNTS) amb el Consell Comarcal (ERC, JUNTS), resultant un preu de lloguer de 700 €.

Nosaltres apostem per habilitar una partida pressupostària especí ca per poder optar al dret a tanteig i retracte per a la compra d’habitatges d’interès oferts a l’ajuntament, per ampliar el parc públic d’habitatge en règim de lloguer, xant el preu del lloguer en funció de l’usuari, arribant com a màxim al 30% de la unitat familiar, tal com xen els experts.

Si a tot això hi afegim l’últim decret llei sobre els pisos turístics, tenim la tempesta perfecta. Aquest decret elimina el topall de 10 pisos turístics per cada 100 habitants, deixant-lo en mans dels ajuntaments en els 140 municipis declarats com a zona tensionada. És a dir, que l’única limitació que hi haurà ara serà la de l’obligatorietat d’una llicència urbanística  amb una validesa per a cinc anys prorrogables.

En l’actualitat hi ha, o cialment, uns 80 pisos turístics al nostre poble. Us imagineu què pot passar si no es restringeix en l’àmbit local l’actual normativa? Quanta gent que avui ja té di cultats per pagar el lloguer es veuria forçada a abandonar Montgat per falta d’habitatges a un preu raonable?

Cal que l’ajuntament, que té competències per administrar aquestes llicències, s’hi posi de valent a limitar-les, restringint-les o gravant-les, sinó Montgat deixarà de ser casa nostra  per convertir-se en un gran hotel, sense identitat ni arrels, fent fora els seus propis fills.